El 1987 vaig acabar la llicenciatura en Psicologia, des de llavors han passat uns quants anys, i no puc més que sentir-me molt contenta revisant la gran varietat en la meva trajectòria professional. Aquesta varietat ha fet que sempre hagi estat treballant, en camps molt diferents i variats. Podria dir que malgrat que aquesta diversitat hi ha un parell d'aspectes en comú que podrien descriure aquest camí. D'una banda, la inquietud i la curiositat. Mai m'he tancat com a psicòloga en un camp de treball concret ni he seguit un corrent concret, m'ha agradat sempre estar obert, conèixer, provar, dubtar i si cal canviar evolucionant... En segon lloc, he arribat fins aquí també de forma clara guiada sempre per la meva implicació i desig interior de treballar amb persones, implicar-me des de diferents vessants i amb diferents col·lectius per contribuir a poder fer la vida millor especialment en col·lectius de persones amb algun tipus de característica o necessitat especial.
En aquest sentit, he treballat amb consulta clínica durant molts anys i amb molta clientela, he treballat diversos anys amb joves amb risc social i problemes de delinqüència, he treballat en un centre d'atenció primerenca, oferint reforç escolar, a escola bressol... i molts altres serveis fins a arribar al 2003.
El 2003 és quan començo a treballar com a psicòloga en els primers anys i el 2010 assumís la direcció dels serveis, en una entitat que atén persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Concretament, la meva funció ha estat al servei residencial i diürn per a persones adultes amb discapacitat greu i necessitats de suport extens i generalitzat. Aquesta feina, lligada a la meva inherent inquietud i dubte, em va forçar a buscar per tot arreu com podia contribuir que persones amb un perfil de tanta afectació gaudissin de millor qualitat de vida. Persones que rebien una atenció basada sobretot en l'assistència i la satisfacció de les necessitats bàsiques, calia però una mica més... El 2005 va esbrinar que a Alemanya hi havia un congrés organitzat per una Associació ISNA (International Snoezelen Association) on participaven professionals de diferents països del món que bàsicament treballaven amb persones nens, adults i gent gran...
Evidentment, era l'única persona de l'estat espanyol que participava, i al llarg dels anys, juntament amb una companya de treball i formació, així ha continuat sent... Aquell congrés va marcar un abans i un després a la meva trajectòria!!! Vaig descobrir per primera vegada i amb molta evidència, una manera d'aproximar-se a les persones a partir de la seva sensorialitat. Vaig veure que per a tots al món, però de forma molt especial per a perfils de persones amb alguna característica concreta, els sentits, les sensacions del nostre cos i del món que ens envolta poden generar molt benestar o, per contra, molta inquietud i malestar.
I a partir d'aquí i fins avui, el meu interès s'ha centrat a formar-me contínuament, a aprendre, a conèixer institucions i professionals de diferents països i cultures, cercar evidències científiques, i, en definitiva, aprofundir en tot allò que implica la Intervenció Snoezelen!!!
