Snoezelen

El concepte snoezelen prové de la contracció de dues paraules holandeses “snuffelen” i “doezelen”, que signifiquen quelcom semblant a “olorar” i “relaxar-se o dormitar.

Maria José Cid i Ad Verheul, creador concepte Snoezelen.

El concepte va ser ideat pels holandesos Ad Verheul i Jan Hulsegge als anys setanta. Snoezelen implica un tipus concret d’intervenció en persones amb demències, discapacitat intel·lectual i també en altres diversos col·lectius amb alteracions sensorials o bé dificultats conductuals i/o emocionals, entre altres.

L’objectiu de la intervenció Snoezelen és oferir a la persona inputs sensorials variats i agradables, amb la finalitat de proporcionar estimulació adequada a cada perfil i alhora un benestar emocional, entre altres objectius.

L’associació internacional snoezelen (www.isna-mse.org) aglutina a professionals, universitats i entitats de més de 40 països. Funciona des de principis de l’any 2000. Actualment el seu President és Sr. Maurits Eijgendaal de Dinamarca, i la Junta Directiva està formada per professionals de diferents països i que representen a camps professionals variats.

Des d’ISNA es reconeixen camps diferents d’aplicació de la intervenció snoezelen:

  • Snoezelen com a teràpia
  • Snoezelen com a intervenció en el camp educatiu
  • Snoezelen com a una oferta lliure
  • Snoezelen i familia

Totes les aplicacions tenen en comú oferir benestar per a la persona a partir d’un ambient de tranquil·litat i calma.

INTERVENCIÓ SNOEZELEN

La intervenció snoezelen implica un “canvi de Mirada” envers la persona, entenent que tot l’entorn pot ser font de benestar i qualitat de vida o també generador de malestar. Cal per tant, planificar una intervenció global cap a la persona que vagi més enllà d’una Sala Snoezelen. Cal complementar la intervenció a partir dels pilars següents:

PILARS FONAMENTALS

  • CANVI MIRADA: FILOSOFIA SERVEI
  • FORMACIÓ EQUIP CUIDADOR
  • ADAPTACIÓ ENTORNS
  • ADAPTACIÓ ACTIVITATS
  • SNOEZELEN 24 HORES
  • ACOMPANYAMENT: GENTLE TEACHING
 
EFECTES I CAMPS D’APLICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ EN UN ESPACI SNOEZELEN

Són moltes les investigacions científiques publicades a nivell internacional els darrers anys que aporten evidències sobre els efectes del treball d’estimulació multisensorial en general i de la intervenció en un espai snoezelen en particular.

Alguns dels àmbits on s’ha aplicat amb més intensitat aquest tipus d’intervenció han estat els següents:

  • Persones amb problemes d’aprenentatge i discapacitat intel·lectual
  • Persones grans i amb algun tipus de demència
  • Persones amb malaltia mental
  • Persones amb dolor crònic
  • Persones amb malalties terminals
  • Atenció Primerenca. Hospitals materno-infantil
  • altres…
EFECTES POSITIUS SEGONS LA RECERCA CIENTÍFICA DE LA INTERVENCIÓ SNOEZELEN
  • Increment del benestar emocional
  • Increment del nivell d’atenció i de comunicació
  • Augment de relacions entre usuari i cuidador
  • Crear una atmosfera agradable
  • Oferir una alternativa a les relacions entre usuari i família
  • Increment del nivell de satisfacció laboral en el personal cuidador
  • Reducció del nivell d’agressions i també de les contencions mecàniques i farmacològiques
  • Reducció de conductes estereotipades
  • Disminució de conductes apàtiques i depressives
ISNA ESPAÑA A DEHARTENBERG. JULIOL 19

VISITA SOCIS ISNA ESPAÑA AMB AD VERHEUL, A DEHARTENBERG (Holanda), origen Concepte Snoezelen.

CONCEPTO SNOEZELEN/
FILOSOFIA SNOEZELEN

La incorporación del marco conceptual, MSE / Snoezelen se define como una filosofía, un marco dinámico de propiedad intelectual basado en una relación sensible en curso entre el participante, el acompañante, y un ambiente controlado, donde se ofrece una multitud de posibilidades de estimulación sensorial.
Desarrollado a mediados de la década de 1970 y se practica en todo el mundo, el MSE / Snoezelen se guía por los principios éticos de enriquecer la calidad de vida. Este enfoque compartido tiene aplicaciones en el ocio, la terapia y la educación, y tiene lugar en un espacio dedicado adecuado para todas las personas, en particular los que tienen necesidades especiales, como la demencia y el autismo.

Tranquil Waters, Alabama 2012.

Junta Directiva Internacional ISNA.

La Rapita. Setembre 2015

EL BENESTAR EMOCIONAL A PARTIR DELS SENTITS

 

A tots ens agrada i ens fa sentir bé trobar-nos en un entorn agradable sensorialment parlant,.

Tenir una llum càlida, escoltar una música agradable, menjar un bon àpat , estar asseguts en una butaca confortable, i moltes altres situacions quotidianes fan que ens sentim a gust amb nosaltres mateixos, que estem de bon humor, en definitiva que tinguem ganes d’estar oberts al lloc on ens trobem.

Quants cops no ens ha passat, pot ser sense adonar-nos-en, que estem irritables, enfadats, neguitosos i finalment, veiem que estàvem en un entorn amb una llum excessiva, que teníem una incomoditat causada per un dolor persistent a l’esquena o perquè feia estona que sentíem un soroll desagradable?

Aquests serien exemples, senzills i quotidians que explicarien com el nostre organisme a nivell neurològic rep constantment informació de l’entorn que fa que ens sentim d’una o altra manera. La majoria de la gent té la capacitat de “regular”, de “controlar” tota aquesta informació sensorial del seu dia a dia, de manera que li resulti el més plaent possible. Però, què succeeix quan ens trobem amb persones que pateixen algun deteriorament neurològic que afecta la manera com tota aquesta informació és rebuda i interpretada pel seu sistema nerviós central? Què succeeix amb persones amb elevats nivell de dependència i grans dificultats de comunicació en aquest sentit?; és a dir, quan una persona no pot expressar verbalment què li agrada i què no, què li resulta molest, què li resulta agradable o desagradable?.

Si hi pensem una mica tots podem possiblement identificar casos de persones que presenten una demència i/o la malaltia d’Alzheimer, persones amb Trastorns de l’espectre Autista, persones amb una discapacitat Intel·lectual,  i altres casos de persones amb necessitats especials, i possiblement podem identificar dificultats causades per la informació sensorial que els hi arriba. En la major part de casos, hi ha dificultats sensorials importants, tot i que sovint, no les tenim identificades i no els hi sabem donar la importància que tenen. D’aquesta manera, la bibliografia ens parla de casos de persones amb hipersensibilitats a les entrades sensorials de qualsevol tipus o també d’hiposensibilitat. Pensem en una persona gran que es troba en un residència i que necessita ser assistida en la major part d’activitats de la vida diària. Si aquesta persona degut al deteriorament neurològic que pugui presentar té per exemple, una hipersensibilitat, vol dir que tota la intervenció que fem amb ella (vestir-la, dutxar-la, el menjar, i totes les activitats quotidianes), l’haurem de realitzar amb la cura, la sensibilitat i el tacte necessaris per tal que no se senti sobresaturada… Si no tenim present això, podem causar que la persona se senti incòmoda, que no entengui el què succeeix al seu voltant, i que per tant, presenti problemes de conducta i emocionals importants.

Que els professionals tinguin una “mirada snoezelen” pot ajudar a oferir un entorn adaptat i adequat a les capacitat sensorials de la persona. Això no només millora el benestar de la persona, sinó que a més a més —nombrosos estudis ho corroboren— contribueix a reduir tant l’ús de medicacions tranquil·litzants com de contencions mecàniques. 

Tens alguna pregunta?

×